Karl Barth

Karl Barth

(1956)
Biografia
Naixement	10 maig 1886 Basilea (Suïssa)
Mort	10 desembre 1968 (82 anys) Basilea (Suïssa)
Sepultura	cementiri de Hörnli
Dades personals
Religió	Protestantisme i Església Reformada
Formació	Universitat de Göttingen
Activitat
Lloc de treball	Berna Marburg Tübingen Berlín Basilea
Ocupació	teòleg, pastor evangèlic, professor d'universitat, escriptor
Ocupador	Universitat de Bonn Universitat de Basilea Universitat de Göttingen Universitat de Münster Universitat Duke
Partit	Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (1932–) Partit Socialdemòcrata de Suïssa (1915–)
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Zofingia Académie des Sciences Morales et Politiques
Alumnes	Ernst Kähler i Jacques de Senarclens (en)
Influències	Anselm de Canterbury, Jean Cauvin, Friedrich Schleiermacher, Søren Kierkegaard, Adolf von Harnack, Christoph Friedrich Blumhardt i Georg Wilhelm Friedrich Hegel
Obra
Obres destacables (1919) The Epistle to the Romans (en)
Localització dels arxius	arxiu Karl Barth
Família
Cònjuge	Nelly Barth
Pare	Fritz Barth
Germans	Peter Barth i Heinrich Barth
Parents	Theodor Barth (cosí)
Premis (1968)  premi Sigmund Freud (1963)  Premi Sonning (1963)  doctor honoris causa per la Universitat de París (1959)  doctor honoris causa per la Universitat d'Estrasburg  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències  doctor honoris causa per la Universitat d'Utrecht  doctor honoris causa per la Universitat de Münster  doctor honoris causa per la Universitat de Glasgow  doctor honoris causa per la Universitat d'Edimburg  doctor honoris causa per la Universitat de Ginebra  doctor honoris causa per la Universitat de Chicago  Doctor honoris causa per la Universitat de St Andrews  doctor honoris causa per la Universitat d'Oxford

Karl Barth (Basilea, 10 de maig del 1886 – 10 de desembre del 1968) fou un influent teòleg protestant que es declarà públicament contrari als nazis.^[1]

El juliol de 1933 fundà una revista que defensava la fe luterana i atacava el cristianisme germànic esponsoritzat pels nazis. A diferència de la majoria de docents, refusà ser lleial a Hitler. L'any 1935 va ser destituït com a professor de la universitat de Bonn i retornà a Basilea, Suïssa.